dijous, 17 de febrer del 2011

Va de rituals...


En els 15 dies que porto a la zona he format part de dos rituals i aqui us explico (es el 3r intent que faig avui, ja que portem dos dies ploven i la llum marxa tot sovint…mes de lo normal jeje)

El noi que es casava va ser el meu guia i motorista fins a una estupa budista que la gent del carrer anomena  'Monkey Temple' ja que esta farcit de monos. Des d' alla vaig veure per primer cop tota la Vall de Kathamandu i feia goig. Tambe es un lloc que si respira molta tranquilitat mentre passeges al voltant de l' estupa i fas rodar les torbines budistes, que segons ells, com mes giren mes amunt arriben els mantres per aconseguir la illuminacio…i veus a la gent meditant, comprant una especie de cubells de ferro que amb una masseta fan una vibracio que relaxa i ajuda a mantenir la respiracio. Es mes, vaig entrar a una botiga i el venedor em va fer seure i aguantar un d'aquest plats a cada ma, un sobre els genolls i un ultim mel va posar al cap del reves, i feia que vibressin. La sensacio era molt relaxant, pero la situacio era tan comica que el noi que m acompanyava plorava de riure i tot. Segons ell, soc la turista que tot botiguer no vol, perque em deixo fer de tot I m'interesso per les coses, pero despres no compro res…I es que no sap que soc catalana!En fi, aquest noi em va portar a la placa dels enamorats, tot ple de parelles i nosaltres dos alla, i molt romanticament em va donar la invitacio al seu casement xD Un encant!

Anem al casament hindu…ja portava uns dies a l'escola, i era un dimecres festiu per la deesa de l'ensenyament (aqui es celebra tot). No em donava la sensacio que anava a un casament ja que anava amb texans i tal…pero en tenia moltes ganes, ja que em trobaria amb els que van acollir-me nomes arribar. Em va venir a buscar el fill d'en Hem i cap a casament. Arribem a un restaurant, i la futura parella estaven assentats en uns tronos i la resta de convidats els hi tiraven aigua, despres arros, despres els feien rentar els peus, despres la noia donava voltes al voltant del noi, de cop els dos comencen a pagar-se a la cara…en fi, una serie de rituals que no havia vist mai, i que confesso, van durar tot el dia, i si els hagues hagut de veure tots, encara dormiria xD El paper dels convidats era menjar gratis, parlar, coneixer gent i dexar-me posar arros barrejat amb una pols vermella al front, en forma de punt vermell. Es l'ull de la illuminacio, i es una rutina que ja tinc assolida ja que cada dia porto aquest punt al cap, anomentat "tika" (no m'obliguen, pero els hi fa gracia i jo ho respecto). Al casament vaig coneixer en Jon, un basc que va arribar aqui fa uns mesos i va deixar el projecte de l escola perque no li agradava i ara esta fent temps, per poder pujar a alguna muntanya. Em va anar molt be parlar amb ell, perque vaig veure que ell havia viscut els mateixos canvas que jo. Tambe vaig poder parlar amb altres convidats sobre les diferencies cultural i religioses, amb un angles barrejat amb nepales jejeje

La mort, es llei de vida. I el divendres passat quan vaig arribar a casa despres de l'escola, l'Ashma, la dona de la casa estava plorant. S'havia mort una seva tieta. En Luk, home de la casa era fora de la ciutat aixi que ella em va demanar que l'acompanyes a Pasupatinath. Es un temple i una zona on es fan les cremacions i rituals funeraris  hinduistes al costat del riu Bagmati. (lo que seria equivalent al Ganges o Varanasi). Arribem a l'entrada del temple, i jo com a turista hauria d'haver pagat i haver-me dirigit a l'altra banda del riu per veure tot plegat com una guiri mes. Pero l'Ashma portava una cara de dolor i s'agafava tan fort a mi, que tots van fer la vista grossa.. En fi, arribem al costat del riu, hi havia la persona morta tapada amb un llancol amb mantres escrits, nomes se li veien els peus. El fill gran d'aquesta dona s'estava repant el cap i vestia de blanc. Tot anava seguint i jo deixava que els familiars m'expliquessin els rituals que feien, aixi es distreien una mica, i semblava que ho feien amb bona gana. La nit queia, i ja portavem forca estona alla, aixi que em vaig apartar i seure. Veia els turistes a l'altra banda del riu. Tots els familiars es van acostar a la dona i feien diferents rituals. Despres, la van aixecar com amb una camilla de bambu i la van moure just alla davant meu entre unes fustes. I si, els seus fills, amb una entorxa cada un encesa, van encendre a la seva mare. No havia vist mai res semblant.
Al tornar a casa l'Ashma em va demanar que no toques a ningu. Que quan es surt de llocs com aquest I toques a algu, aquest es posara malalt. Aixi que al arribar a casa em vaig rentar les mans peus I canviar de roba, vaig lluitar contra els nens de casa perque no em toquessin, I vaig deixar que em tiressin una pols blanca…jejeje tot un seguit de coses que quan hi penso em fan riure!

El que em va sorprendre mes dels 2 rituals es la quantitat de fotos que van tirar els familiars. En un casament ho trobo mes normal, pero amb funeral? I es que m'estic adonant que segons quines coses, els hinduistes ho segueixen al peu de la lletra, pero segons quines alters es perden.

Us desitjo pura vida!
Les properes publicacions seran mes divertides, paraula!!

:D

dimecres, 9 de febrer del 2011

Primeres impressions!

Em costa de creure que per fi podre publicar alguna coseta al meu blog!!Que tal canalla?? Us escric des del futur...si si com ho llegiu, aqui som a l'any 2067 i no es broma. He de dir que sembla que estiguem uns quan anys enrrere. M'estic adaptant bastant rapid. La gent aqui es molt acollidora, pero a vegades em sento massa valorada. Ara mateix tinc dos professors de l'escola que m'estan mirant com escric aixo, ells no entenen ni papa de catala o castella, pero no els hi agrada que estigui sola...en fi, es un detall maco per part seva, pero per sort soc una noia 'forta' com diuen ells, i els podria tombar xD Aqui tots son molt baixets (em sona a massa baixes) jeje

Us voldria explicar tantes coses...que no se ni per on comencar (perdoneu les faltes). El viatge va anar excellent!Tots els vols molt lligadets (excepcio per les hores d'espera que ja tenia planejades) A l'avio de BCN -LONDON vaig dormir com una reina, fins i tot abans de comencar a volar. El vol de Londres - Delhi, vaig seure amb un noi Indi....una canya de xaval que amb 8 hores de vol, vam tenir temps d'explicar-nos la vida i les vides passades i tot xD El vol Delhi - Kathmandu va ser molt rapid. Seia amb un socioleg norueg que a hores d'ara deu esta al mig de les muntanyes perdut. Des de l' avio els 8000s impressionaven i molt! M'imagino que si el veigues des de baix seria millor encara...tot arribara! I just arribar a Kathmandu, passar l'aduana agafar la maleta i sortir a fora, ja vaig veure un paper amb el meu nom escrit i a darrere en Kumar (el meu guardi'a). Agafem taxi i cap a l'hostal de Ideal Friendship...a fora molta pols, gent al carrer, moltes motos i cotxes pitant a raventar, el terra ple de porqueria (ja que aqui tot va al terra, i quan n'hi ha bastanta d'acomulada, es crema i punt), les vaques pel carrer....potser us semblara estrany, pero tot i aixi, te el seu encant i la gent va neteta!

Arribem a l'hostal, era com una casa de 3 pisos..molt maca, amb un jardinet i tot. Alla hi conec la Satiusa, en Bal, en Hem i d'altres noms que ja he oblidat (i esq em costen molt d'aprendre..). M'ensenyen l'habitacio i la cuinera i la Satiusa (recepcionista de 19 anys) em preparen te. Te un gust d' especies, com picant, pero molt bo. Les dues em miraven moltisim, i de cop em vaig posar a plorar com una nena petita....elles felices i contentes em van dir que ho havien preparat expressament, i que si plorava volia dir que tot allo que havia deixat enrrere era important per mi, sino no ploraria... (podeu estar orgullosos) En fi, no sabria dir ben be el que de tot plegat, pero va ser interessant.

L'electricitat manca tot sovint, internet es una broma,  l'aigua calenta es cosa del passat, l'arros esta al menu de tots els apats de dia...aixi que mica en mica em vaig adaptant.

Els primers dies a l'hostal van ser per situar-me ...em van explicar sobre la seva cultura, llengua, religio, sistema educatiu, sistema politic, paper de la dona, detalls a tenir en compte i cosetes que mica en mica he descobert per mi mateixa i que us fare arribar  de tan en tan (quan pugui xD).


Tambe, vaig anar de visita a un estupa budissta...m'hi va portar un noi de l'hostal amb moto (una aventura recomenable si vols morir en aquest caos), i despres de fer-nos amics em va convidar al seu casament (que vaig anar ahir, ja que era festiu), tambe en Hem em va convidar a passar el dissabte a casa seva i el seu fill gran em va fer de guia a una altra estupa budista. Hi vam anar amb bus (recomenable si vols morir aplastat)...en fi, m'extendre en aquestes histories a les properes publicacions...perque no tenen perdua.

Situacio actual: visc amb una familia que tenen dos nenes i un nen de 7,5 i 3 anys. La mare es mestra i el pare es e germa del director de l'escola on treballo. Visc en una casa verd pistaxo molt cridaner, pero m' agrada i tenen dues ajudants de Mongolia molt divertides.  A l'escola Montessori (la nostra guarderia) i vaig dos dies, a l'escola de primaria dos dies, i a  secundaria dos dies tb. I es que aqui es treballa 6 dies a la setmana i el dissabt es festiu. I que ensenyo? Angles! Si senyors, tothom parla nepales aqui i l' angles es llengua oficial del pais, pero ningu ho diria. Aixi que estic aprenent nepales per ous, i cada dia em defenso mes be jejeje

Asseguro fotos de cara al futur, pero avui l'USB no vol treballar...i jo ja he agafat el ritme de que si avui no es pot fer algo...potser dema tampoc...aixi que ni em preocupu.

Mama, tenim 4h i 45min de diferencia d'horari, i l' skype no va a l escola. El dia que visiti la zona turistica segur que tindre bona connexio, pero no pateixis, estic be!

I  aqui cada dia es un aventura i tan debo el ritme no pari!

:)