El salt definitiu!

La gent va al Tibet a meditar i gaudir dels paisatges i la natura...i jo m'hi vaig acostar per fer realitat un dels meus somnis tontos: Bunge jumping o puenting!

Si senyors, el dissabte passat em vaig tirar des de un pont penjant a 160 metres del riu Bhote Kosi, el salt mes alt d'Asia (diuen). La caiguda es cosa de segons, pero els nervis previs i l'emocio seguent van ser genials!Nomes vaig fer servir un: 1,2,3 i ja em tirava...i suposo que qui ja ho hagi fet sap que no n'hi ha per tant...pero per mi va ser molt emocionant jeje Lo pitjor va ser despres del salt haver de grimpar muntanya amunt, pero be, portava tal euforia que ja era a dalt sense adonar-me'n. Les vistes eren precioses i aquesta zona era tot pau, excepte per els crits que feiem els que ens tiravem!

La nit anterior amb la Susana vam decidir anar de sopar i festeta a la zona turistica de Kathmandu...no te res especial, pero de tant en tant tambe va be, veure turistes...i sobretot si et trobes a 2 cordobesos que porten la festa per naturalesa.

I ahir, de fet no es el primer dia, va haver-hi vaga. I es que la situacio politica es una broma a Nepal (com a tants altres llocs) I la ciutat es paralitza, no hi ha cap cotxe, bus o taxi...estas encallat a Kathmandu, pero es un gust veure la ciutat tranquila i poder passejar pels carrers sense contaminacio ni claxons pel voltant. Tambe vaig anar a fer el meu Mandala...que per si no ho havia informat, n'estic aprenent!El meu guru es un artista i jo faig el que puc jejeje A mes, estem pintant al costat d'una estupa budista on els monjos donen les seves voltes cada dia i canten els seus mantres i l'ambient es pau.

I a l'escola, estupendament com sempre..pero ja us informare de mes novetats properament!

Molts somriures!Penso amb vosaltres :D

Mica en mica s'omple la pica :D

Porto mes de 3 mesos fora de Catalunya...i sembla que porti anys aqui. I han passat tantes coses que m’intentare ordenar una miqueta.

En primer lloc, la visita dels meus pares!!Ole ells!No m’hagues imaginat mai anar amb els meus pares de motxillers per Nepal...i crec que ho han superat amb merits. Al principi es van espentar un xic quan els vaig portar arreu de Kathmandu amb els busos locals. No nomes per la quantitat de gent que t’esficia sino per la manera que condueixen, els crits, els carrers, la contaminacio i la bogeria general que comporta aquesta ciutat. Pero be, lo bo de tot plegat es tot el que vam veure mes enlla de la capital i de la vall. La primera parada va ser Chitwan, un parc nacional on vam pujar sobre elefants i passejar per aquesta petita selva amb rinocerons d’una sola banya (vist) i tigres de vengala (no vist). Tambe vam veure els poblats d’aquesta zona de Terai (zona seca al sud de Nepal). Despres ens vam dirigir a Pokhara, lloc per excelencia per veure els Annapurna de ben aprop i  gaudir de les muntanyes i el llac. Tambe vam poder veure tota la cordillera de l’Himalaia amb avioneta (diria que la unica cosa turistica que vam fer xD) . I la meva opinio sobre el Mt. Everest es que es veu petit quan el veus envoltat dels altres 8000 i picus. Aixi que tot el conjunt es precios!Per acabar l’aventureta vam anar a Nagarkot, un mini poblet on es veu la vall de Kathmandu per un costat, i per l’atra hi han els Himalaies...pero els nuvols ens van tapar l’escena. Per acabar, els vaig ensenyar les stupes budistes i temples hindus de KTM, al mateix temps que Ideal Friendship Nepal (la meva organitzacio aqui) i la familia amb qui visc. Fins que el sol es va tapar per acomiadar als meus pares. Crec que s’ho van passar be i jo mes! I podria afegir mil aventuretes...pero be, d’aqui uns mesos quan estigui per la platja catalana ja us les explicare! J

A tot plegat, tinc un nou fitxatge que m’acompanya per la zona. Ella es la Susana un noia madrilenya que ha vist molt mon i no parem quietes visitant, caminant i parlant pels descosits. Us dire mes, aprofitem cada tarda visitant diferents llocs i organitzacions a orfanats, escoles de dia o residencies. I com no els divendres quan acabem de l’escola ja tenim les maletes apunt per marxar de cap de setmana (cosa que vol dir dissabte, perque els diumenges es treballa jeje)

De fet, el cap de setmana ens vam plantar al sostre d’un bus per anar a Nagarkot. Va ser arrencar el bus, i comencar a ploure! (representa que soma  l’estacio d’estiu, pero la pluja s’ha adelantat diuen...)Vam quedar com anecs, us podeu imaginar una hora de trajecte sota la pluja, a una carreterta sense esfeltar, amb moltes branques per esquivar i nosaltres sent les persones mes felices del mon. Un cop alla vam trobar una habitacio per dormir amb AIGUA CALENTA!!ai deu, aixo de dutxar-me amb cubells  i aigua freda ho porto bastant malament jeje aixi que ho vaig valorar molt. El mati seguent vam comencar la ruta a peu (6h) on apart de pluja, vam veure unes vistes precioses de les muntanyes i uns poblets encantadors que per estar a 30km de la capital sembla ben be un altre mon. De cami ens vam trobar una familia(home, dona i nen de 5 anys). Ens van guiar per uns entre camps, tot creuan rius i ignorant l’aigua que queia. I ens dirigiem al mateix lloc, unes dues hores de cami. La diferencia estava que la dona estava embarassada i anava de cami a l’hospital per tenir a la criatura. Quin coratge de dona!Aixi que muntanya amunt anava amb una maleta i el nen de la ma. I l’homes nomes guiava. Aixi que amb la Susana ens vam equipar, maleta una, nena l’altra. No sabria com explicar la sensacio de caminar per el mateix lloc, pero uns per plaer i gracia, i altres per necessitat i falta de diners i comunicacio viaria.

Ai senyor, i us podria explicar tantes coses, pero em falta temps. I com podeu entendre, prefereixo viure el que m’envolta enlloc de barallar-me amb els cibers cafe i els talls de connexio!jejeje

Estic molt be, no patiu. Respondre emails, ho prometo!I aquest meset i mig que em queda sem fara curt o aixo em sembla! Molts petons i somriures a tothom!