COMIC-CON

Aquest cap de setmana San Diego ha tingut l'agenda apretada.

Va ser el punt de trobada de tots els freaks del còmic. I la ciutat estava bullint de gent disfressada i "premiers" de pel·lícules, i per tant, famosos. No en vaig veure ni un com l'Steven Speilberg o l'Angelina Jolie, o els actors de Twilight, però es veu que hi eren. El que si que vaig veure són apassionats del còmic mostrant allò més típic dels personatges de ficció i allò més estrany també. Us ho deixo amb imatges perquè pel que fa a noms npi.

Ah!també vaig anar a una discoteca que de cop va actuar Snoop Dogg (cantant de hip hop) que es veu que li apassionen els còmics. Sorpreses que et dona la vida!

El diumenge va haver-hi un campionat de castells de sorra a Imperial Beach. Va valdre la pena. Les creacions eren gegants. Hi havia molta gent i feina massa vent, però tot i així impressionava.

 L'aigua del Pacífic és molt freda. Però en general tot molt bé. Un petó!

L.A. i rodalies

Sense cotxe per aquestes terres és difícil moure's. Així que amb dues brasileres i un suís vam decidir que Los Angeles no estava tant lluny quan llogues un cotxe.

Vam sortir de San Diego el dia després d'una gran festa gay. Que permeteu-me explicar-vos: Va ser d'impressió el Parade muntat per tota la ciutat fent activitats durant tot el dia. La gent va posar la paradeta al jardí de davant de casa, amb les barbacoes menjant burritos, hot dogs, pizzes, bebent cocktails i cervesa...i tot començava a les 8.30 del matí...I tenint la sort que el meu professor de l'escola ens va convidar a celebrar la festa  al seu barri amb la seva dona i filla (perquè aquí qualsevol excusa és bona per celebrar el que sigui, no has de ser gay, només americà) i allà estaven esmorzant cocktail Margarita amb sorbet de maduixa!! La resta de dia és història :)

Segueixo, direcció LA. Carreteres de 8 carrils amb cotxes que tenen la mida dels nostres mini busos. La primera parada va ser Santa Mònica. És la postal perfecte de la gran platja on sembla que no arribaràs mai a l'aigua i vas veient els molls ple de gavines i artistes. I al moll principal on hi ha la nòria i un petit parc d'atraccions que apareix a totes les pel·lícules. Pel que fa a la zona són tot oficines, botigues i centres comercials molt grans amb preus a la mateixa mida. Ah! és la platja de la serie "Baywatch". També es troba el bar "Central Perk" de la serie Friends.

Vam pujar una mica més al nord per veure Malibú. És una zona residencial amb cases de fusta i de luxe. Les platges són ideals per els surfistes (o això és el que diuen). Allà ens vam prendre un Malibú amb pinya (que ja ser que prové de Barbados, però tocava).

Tornant cap a LA ens vam parar a Venice Beach. Es diu així perquè està rodejat de canals i sembla Venècia. Totes les cases tenen sortida als canals i és tranquil i bonic. A la que t'acostes a la platja la bogeria comença. La platja és aigua salada i sorra, això no canvia, però la gent, l'ambient, les botigues...són d'aquelles pelis on hi ha un gimnàs a mig passeig, conegut com a "Muscle Beach" on l'Arnold Schwarcenegger (més dificil que escriue Solasegalés, la veritat) va ser descobert. Les pistes de basquet, handbol, patinatge i skate són les activitats que motiven més a la gent, i es fan apostes (tot i no ser legal) i té vida, no sé com dir-ho. Pacific Blue es gravava a aquesta zona.

Vam canviar, i ens vam situar a Beverly Hills. Allà no hi ha cases, hi ha mansions. Allà no hi ha botigues, hi ha marques. Allà no hi ha cotxes, hi ha limusines. Allà no hi podria viure, seria sobreviure. Buscàvem les cases dels famosos, però com us podeu imaginar aquestes no posen una placa a l'entrada dient : Can Travolta, Can Pitt o Can Jackson...però bé, la zona és tranquila i agradable, i costa parar de pensar: compartim un món, però vivim en mons diferents!

Seguim, Hollywood Bvd. El passeig de les estrelles. És un carrer. Mentre vas passejant pots trepitjar i/o tirar fotos a les plaques amb els noms de les estrelles. No sóc una noia de Hollywood. Sabeu que jo veig una peli, em pot agradar més o menys, puc pensar que els actors/actrius ho fan bé o no, però els noms??Sóc molt dolenta, aixi que vaig tirar fotos als noms que em sonaven. El teatre Kodak en aquest moment estava ambientat per l'espectacle del Circ du Soleil. El carrer estava ple de turistes i artistes disfressats com en Badman, Merylin Monroe, Catwoman, etc. Un lloc distret.

El cartell de HOLLYWOOD va ser difícil de trobar, però el vam trobar. Està perdut en una zona residencial muntanya amunt passant Bel-Air. Moment de la foto i poc més.

Long Beach és una ciutat al costat de LA on hi ha el vaixell Queen Mary aparcat. Es pot visitar i és actualment un hotel també. També hi ha un submarí de la Unió Soviètica al costat. És tot curiós. 

Els dos últims dies vam anar a 2 parcs d'atraccions. El "6 Flags", que són muntanyes russes a rebentar i cues llargues, però l'espera valia la pena, si volar per uns segons t'agrada. I Disneyland & California Experience, més relaxat i empalagós...com tot allò que Disney fa.

I aquí ho deixo pel que fa Los Angeles. I si he de ser sincera, m'ha agradat veure-ho, però es veu tot millor a les pelis de Hollywood. I es que saben com vendre-ho.

Molts petons des del Pacífic!

:D 

L'Odissea americana

San Diego (California, Estats Units) es per 6 setmanes el meu punt de trobada, i mira que m'ha costat arribar-hi!

Entre Nepal i Amèrica he visitat Catalunya i els meus, i ha estat curt, però intens. I de fet no tan curt ja que el vol cap a EEUU no el vaig poder agafar  per falta d'un document (que he descobert que és recomanable, no obligatori, i que en el vol hi havia overbooking) aixi que vaig fer Sitges amb família. 

El canvi de vol era per el dia següent, 4 de juliol, amb el mateix horari i tot. El que no m'esperava és que haguéssim d'aterrar per emergència ja que un home es trobava malament, i finalment va morir abans de tocar terra. Faltaven dues hores per arribar a Atlanta (a fer escala) i vam aterrar a un mini aeroport, el de  Norfolk a Virginia (on vaig descobrir que no hi ha res en aquest estat). Tot plegat ens van tenir 5 hores a dins l'avió ja que s'havien d'arreglar papers, després ens van dir que una roda s'havia rebentat, després que no la podien arreglar perquè no tenien el material, tot seguit que no podem baixar de l'avió perquè no hi ha una escala tan gran per sortir-ne (i com heu tret el cadàver??), després que no hi havia autocars per portar-nos a la terminal (que era indiferent, perquè era mig minut a peu),que no hi havien guardes d'immigració ja que no era un aeroport internacional, i també era 4 de juliol, dia de la independència americana on no hi ha ni l'apuntador.

Aqui ja vaig començar a veure els primers cotxes i persones gegants, coneguts com a burgerman (paraula acceptadíssima i que trobo molt forta!)

Un cop passats tots els controls i ja portant 15 hores de viatge una tempesta va fer que els avionets petits que volaven cap a Atlanta no es poguessin enlairar, aixi que ni focs artificials ni res. De fet ja havia perdut la meva connexió de vol...però el cansament era bastant elevat. De sobte correm-hi tots que volem! I arribem a Atlanta. Reclamem maletes i canvi de bitllets. Uns quants catalanets ens vam ajuntar per riure de tot plegat, cosa que va facilitar les 3 hores de cua!!

I després de 8 horetes més ja era a San Diego, no m'ho podia creure! Això si, la maleta no va arribar (i és que no tenien els utensilis necessaris per obrir el maleter de l'avió en aquell mini aeroport!)

I ara estic aqui, instalada. Amb un jet lag important. I amb un caos mental degut el contrast entre Nepal i Estats Units. Ja m'he passejat per la zona i passejat per Coronado beach (que sembla d'aquestes platges de "los vigilantes de la playa"), també he anat a classe. M'estic ubicant...informaré de més cosetes, però he arribat, us ho volia dir.

1 petó ben gran (com tot el que veig per aquí)

:D

PD: Estic a 10 hores menys que a Catalunya...aixi que quan acabeu el dia, jo el començo.