COMIC-CON

Aquest cap de setmana San Diego ha tingut l'agenda apretada.

Va ser el punt de trobada de tots els freaks del còmic. I la ciutat estava bullint de gent disfressada i "premiers" de pel·lícules, i per tant, famosos. No en vaig veure ni un com l'Steven Speilberg o l'Angelina Jolie, o els actors de Twilight, però es veu que hi eren. El que si que vaig veure són apassionats del còmic mostrant allò més típic dels personatges de ficció i allò més estrany també. Us ho deixo amb imatges perquè pel que fa a noms npi.

Ah!també vaig anar a una discoteca que de cop va actuar Snoop Dogg (cantant de hip hop) que es veu que li apassionen els còmics. Sorpreses que et dona la vida!

El diumenge va haver-hi un campionat de castells de sorra a Imperial Beach. Va valdre la pena. Les creacions eren gegants. Hi havia molta gent i feina massa vent, però tot i així impressionava.

 L'aigua del Pacífic és molt freda. Però en general tot molt bé. Un petó!

L.A. i rodalies

Sense cotxe per aquestes terres és difícil moure's. Així que amb dues brasileres i un suís vam decidir que Los Angeles no estava tant lluny quan llogues un cotxe.

Vam sortir de San Diego el dia després d'una gran festa gay. Que permeteu-me explicar-vos: Va ser d'impressió el Parade muntat per tota la ciutat fent activitats durant tot el dia. La gent va posar la paradeta al jardí de davant de casa, amb les barbacoes menjant burritos, hot dogs, pizzes, bebent cocktails i cervesa...i tot començava a les 8.30 del matí...I tenint la sort que el meu professor de l'escola ens va convidar a celebrar la festa  al seu barri amb la seva dona i filla (perquè aquí qualsevol excusa és bona per celebrar el que sigui, no has de ser gay, només americà) i allà estaven esmorzant cocktail Margarita amb sorbet de maduixa!! La resta de dia és història :)

Segueixo, direcció LA. Carreteres de 8 carrils amb cotxes que tenen la mida dels nostres mini busos. La primera parada va ser Santa Mònica. És la postal perfecte de la gran platja on sembla que no arribaràs mai a l'aigua i vas veient els molls ple de gavines i artistes. I al moll principal on hi ha la nòria i un petit parc d'atraccions que apareix a totes les pel·lícules. Pel que fa a la zona són tot oficines, botigues i centres comercials molt grans amb preus a la mateixa mida. Ah! és la platja de la serie "Baywatch". També es troba el bar "Central Perk" de la serie Friends.

Vam pujar una mica més al nord per veure Malibú. És una zona residencial amb cases de fusta i de luxe. Les platges són ideals per els surfistes (o això és el que diuen). Allà ens vam prendre un Malibú amb pinya (que ja ser que prové de Barbados, però tocava).

Tornant cap a LA ens vam parar a Venice Beach. Es diu així perquè està rodejat de canals i sembla Venècia. Totes les cases tenen sortida als canals i és tranquil i bonic. A la que t'acostes a la platja la bogeria comença. La platja és aigua salada i sorra, això no canvia, però la gent, l'ambient, les botigues...són d'aquelles pelis on hi ha un gimnàs a mig passeig, conegut com a "Muscle Beach" on l'Arnold Schwarcenegger (més dificil que escriue Solasegalés, la veritat) va ser descobert. Les pistes de basquet, handbol, patinatge i skate són les activitats que motiven més a la gent, i es fan apostes (tot i no ser legal) i té vida, no sé com dir-ho. Pacific Blue es gravava a aquesta zona.

Vam canviar, i ens vam situar a Beverly Hills. Allà no hi ha cases, hi ha mansions. Allà no hi ha botigues, hi ha marques. Allà no hi ha cotxes, hi ha limusines. Allà no hi podria viure, seria sobreviure. Buscàvem les cases dels famosos, però com us podeu imaginar aquestes no posen una placa a l'entrada dient : Can Travolta, Can Pitt o Can Jackson...però bé, la zona és tranquila i agradable, i costa parar de pensar: compartim un món, però vivim en mons diferents!

Seguim, Hollywood Bvd. El passeig de les estrelles. És un carrer. Mentre vas passejant pots trepitjar i/o tirar fotos a les plaques amb els noms de les estrelles. No sóc una noia de Hollywood. Sabeu que jo veig una peli, em pot agradar més o menys, puc pensar que els actors/actrius ho fan bé o no, però els noms??Sóc molt dolenta, aixi que vaig tirar fotos als noms que em sonaven. El teatre Kodak en aquest moment estava ambientat per l'espectacle del Circ du Soleil. El carrer estava ple de turistes i artistes disfressats com en Badman, Merylin Monroe, Catwoman, etc. Un lloc distret.

El cartell de HOLLYWOOD va ser difícil de trobar, però el vam trobar. Està perdut en una zona residencial muntanya amunt passant Bel-Air. Moment de la foto i poc més.

Long Beach és una ciutat al costat de LA on hi ha el vaixell Queen Mary aparcat. Es pot visitar i és actualment un hotel també. També hi ha un submarí de la Unió Soviètica al costat. És tot curiós. 

Els dos últims dies vam anar a 2 parcs d'atraccions. El "6 Flags", que són muntanyes russes a rebentar i cues llargues, però l'espera valia la pena, si volar per uns segons t'agrada. I Disneyland & California Experience, més relaxat i empalagós...com tot allò que Disney fa.

I aquí ho deixo pel que fa Los Angeles. I si he de ser sincera, m'ha agradat veure-ho, però es veu tot millor a les pelis de Hollywood. I es que saben com vendre-ho.

Molts petons des del Pacífic!

:D 

L'Odissea americana

San Diego (California, Estats Units) es per 6 setmanes el meu punt de trobada, i mira que m'ha costat arribar-hi!

Entre Nepal i Amèrica he visitat Catalunya i els meus, i ha estat curt, però intens. I de fet no tan curt ja que el vol cap a EEUU no el vaig poder agafar  per falta d'un document (que he descobert que és recomanable, no obligatori, i que en el vol hi havia overbooking) aixi que vaig fer Sitges amb família. 

El canvi de vol era per el dia següent, 4 de juliol, amb el mateix horari i tot. El que no m'esperava és que haguéssim d'aterrar per emergència ja que un home es trobava malament, i finalment va morir abans de tocar terra. Faltaven dues hores per arribar a Atlanta (a fer escala) i vam aterrar a un mini aeroport, el de  Norfolk a Virginia (on vaig descobrir que no hi ha res en aquest estat). Tot plegat ens van tenir 5 hores a dins l'avió ja que s'havien d'arreglar papers, després ens van dir que una roda s'havia rebentat, després que no la podien arreglar perquè no tenien el material, tot seguit que no podem baixar de l'avió perquè no hi ha una escala tan gran per sortir-ne (i com heu tret el cadàver??), després que no hi havia autocars per portar-nos a la terminal (que era indiferent, perquè era mig minut a peu),que no hi havien guardes d'immigració ja que no era un aeroport internacional, i també era 4 de juliol, dia de la independència americana on no hi ha ni l'apuntador.

Aqui ja vaig començar a veure els primers cotxes i persones gegants, coneguts com a burgerman (paraula acceptadíssima i que trobo molt forta!)

Un cop passats tots els controls i ja portant 15 hores de viatge una tempesta va fer que els avionets petits que volaven cap a Atlanta no es poguessin enlairar, aixi que ni focs artificials ni res. De fet ja havia perdut la meva connexió de vol...però el cansament era bastant elevat. De sobte correm-hi tots que volem! I arribem a Atlanta. Reclamem maletes i canvi de bitllets. Uns quants catalanets ens vam ajuntar per riure de tot plegat, cosa que va facilitar les 3 hores de cua!!

I després de 8 horetes més ja era a San Diego, no m'ho podia creure! Això si, la maleta no va arribar (i és que no tenien els utensilis necessaris per obrir el maleter de l'avió en aquell mini aeroport!)

I ara estic aqui, instalada. Amb un jet lag important. I amb un caos mental degut el contrast entre Nepal i Estats Units. Ja m'he passejat per la zona i passejat per Coronado beach (que sembla d'aquestes platges de "los vigilantes de la playa"), també he anat a classe. M'estic ubicant...informaré de més cosetes, però he arribat, us ho volia dir.

1 petó ben gran (com tot el que veig per aquí)

:D

PD: Estic a 10 hores menys que a Catalunya...aixi que quan acabeu el dia, jo el començo.

Recordar: Tornar a passar per el cor.

Dear Kathmandu, 

I leave you now. I leave with mud-splattered calves. I’ve given up trying to scrub the spots off. They always find their way back, so I’m keeping them like patterns of skinny teardrops. I still remember what you look like in winter and I can see you beyond the stickiness of summer and the wetness of monsoon. But I like it when you tattoo mud on my body and stall me in shops long enough to make friends who don’t talk about the weather.

I want to leave you with this short goodbye note for your pillow when you wake up. As I write, I realize how much I choose to miss you. Or rather, the image of you mapped in my mind. I remember naming your streets when I arrived, but when I visit them now and later, I’m not a stranger. And when I get lost you spit me out some place I recognize. Then, I find myself smiling widely at the rickshaw dai, the yogurt baajey, the tarkari didi, the dhoop bhai as though my curved lips and polished teeth validate their lives. 

I won’t make a list of your things I love, Kathmandu. Lists are inadequate and for the weak of heart. Except of course your street lassi, I even enjoy the smell of the dirty rag that lingers as I lick the sides of the glass. Or your happy hours that roll, your part time beggars, your motorcycle monks, your flying monkeys, your fight over who gets to sit up front with the tempo driver, your STD and ISD booths, your momos, your large buses with squeaky horns, your wooden box-shop for candy, matches ad cigarrettes, paan and your shaky side saddle bicycle rides.

But I must leave you.

Anyway, I've made some tea for you. When you wake up, the milky skin will have surfaced. I know how much you love to chew it.

I'll call when I can,

Love,

Anna

PS: hay una chica que cree que en el mundo no existen malas personas, yo no lo pongo en duda, pero ella es la primera buena persona de verdad que he conocido. A ti, tambien te hechare de menos! :D

El salt definitiu!

La gent va al Tibet a meditar i gaudir dels paisatges i la natura...i jo m'hi vaig acostar per fer realitat un dels meus somnis tontos: Bunge jumping o puenting!

Si senyors, el dissabte passat em vaig tirar des de un pont penjant a 160 metres del riu Bhote Kosi, el salt mes alt d'Asia (diuen). La caiguda es cosa de segons, pero els nervis previs i l'emocio seguent van ser genials!Nomes vaig fer servir un: 1,2,3 i ja em tirava...i suposo que qui ja ho hagi fet sap que no n'hi ha per tant...pero per mi va ser molt emocionant jeje Lo pitjor va ser despres del salt haver de grimpar muntanya amunt, pero be, portava tal euforia que ja era a dalt sense adonar-me'n. Les vistes eren precioses i aquesta zona era tot pau, excepte per els crits que feiem els que ens tiravem!

La nit anterior amb la Susana vam decidir anar de sopar i festeta a la zona turistica de Kathmandu...no te res especial, pero de tant en tant tambe va be, veure turistes...i sobretot si et trobes a 2 cordobesos que porten la festa per naturalesa.

I ahir, de fet no es el primer dia, va haver-hi vaga. I es que la situacio politica es una broma a Nepal (com a tants altres llocs) I la ciutat es paralitza, no hi ha cap cotxe, bus o taxi...estas encallat a Kathmandu, pero es un gust veure la ciutat tranquila i poder passejar pels carrers sense contaminacio ni claxons pel voltant. Tambe vaig anar a fer el meu Mandala...que per si no ho havia informat, n'estic aprenent!El meu guru es un artista i jo faig el que puc jejeje A mes, estem pintant al costat d'una estupa budista on els monjos donen les seves voltes cada dia i canten els seus mantres i l'ambient es pau.

I a l'escola, estupendament com sempre..pero ja us informare de mes novetats properament!

Molts somriures!Penso amb vosaltres :D

Mica en mica s'omple la pica :D

Porto mes de 3 mesos fora de Catalunya...i sembla que porti anys aqui. I han passat tantes coses que m’intentare ordenar una miqueta.

En primer lloc, la visita dels meus pares!!Ole ells!No m’hagues imaginat mai anar amb els meus pares de motxillers per Nepal...i crec que ho han superat amb merits. Al principi es van espentar un xic quan els vaig portar arreu de Kathmandu amb els busos locals. No nomes per la quantitat de gent que t’esficia sino per la manera que condueixen, els crits, els carrers, la contaminacio i la bogeria general que comporta aquesta ciutat. Pero be, lo bo de tot plegat es tot el que vam veure mes enlla de la capital i de la vall. La primera parada va ser Chitwan, un parc nacional on vam pujar sobre elefants i passejar per aquesta petita selva amb rinocerons d’una sola banya (vist) i tigres de vengala (no vist). Tambe vam veure els poblats d’aquesta zona de Terai (zona seca al sud de Nepal). Despres ens vam dirigir a Pokhara, lloc per excelencia per veure els Annapurna de ben aprop i  gaudir de les muntanyes i el llac. Tambe vam poder veure tota la cordillera de l’Himalaia amb avioneta (diria que la unica cosa turistica que vam fer xD) . I la meva opinio sobre el Mt. Everest es que es veu petit quan el veus envoltat dels altres 8000 i picus. Aixi que tot el conjunt es precios!Per acabar l’aventureta vam anar a Nagarkot, un mini poblet on es veu la vall de Kathmandu per un costat, i per l’atra hi han els Himalaies...pero els nuvols ens van tapar l’escena. Per acabar, els vaig ensenyar les stupes budistes i temples hindus de KTM, al mateix temps que Ideal Friendship Nepal (la meva organitzacio aqui) i la familia amb qui visc. Fins que el sol es va tapar per acomiadar als meus pares. Crec que s’ho van passar be i jo mes! I podria afegir mil aventuretes...pero be, d’aqui uns mesos quan estigui per la platja catalana ja us les explicare! J

A tot plegat, tinc un nou fitxatge que m’acompanya per la zona. Ella es la Susana un noia madrilenya que ha vist molt mon i no parem quietes visitant, caminant i parlant pels descosits. Us dire mes, aprofitem cada tarda visitant diferents llocs i organitzacions a orfanats, escoles de dia o residencies. I com no els divendres quan acabem de l’escola ja tenim les maletes apunt per marxar de cap de setmana (cosa que vol dir dissabte, perque els diumenges es treballa jeje)

De fet, el cap de setmana ens vam plantar al sostre d’un bus per anar a Nagarkot. Va ser arrencar el bus, i comencar a ploure! (representa que soma  l’estacio d’estiu, pero la pluja s’ha adelantat diuen...)Vam quedar com anecs, us podeu imaginar una hora de trajecte sota la pluja, a una carreterta sense esfeltar, amb moltes branques per esquivar i nosaltres sent les persones mes felices del mon. Un cop alla vam trobar una habitacio per dormir amb AIGUA CALENTA!!ai deu, aixo de dutxar-me amb cubells  i aigua freda ho porto bastant malament jeje aixi que ho vaig valorar molt. El mati seguent vam comencar la ruta a peu (6h) on apart de pluja, vam veure unes vistes precioses de les muntanyes i uns poblets encantadors que per estar a 30km de la capital sembla ben be un altre mon. De cami ens vam trobar una familia(home, dona i nen de 5 anys). Ens van guiar per uns entre camps, tot creuan rius i ignorant l’aigua que queia. I ens dirigiem al mateix lloc, unes dues hores de cami. La diferencia estava que la dona estava embarassada i anava de cami a l’hospital per tenir a la criatura. Quin coratge de dona!Aixi que muntanya amunt anava amb una maleta i el nen de la ma. I l’homes nomes guiava. Aixi que amb la Susana ens vam equipar, maleta una, nena l’altra. No sabria com explicar la sensacio de caminar per el mateix lloc, pero uns per plaer i gracia, i altres per necessitat i falta de diners i comunicacio viaria.

Ai senyor, i us podria explicar tantes coses, pero em falta temps. I com podeu entendre, prefereixo viure el que m’envolta enlloc de barallar-me amb els cibers cafe i els talls de connexio!jejeje

Estic molt be, no patiu. Respondre emails, ho prometo!I aquest meset i mig que em queda sem fara curt o aixo em sembla! Molts petons i somriures a tothom!

En imatges!

Namaste cada mati!

 

Monkey Temple

 

Rodes budistes

Buda stupa

Paridhi, Praramb, cosina, Pranu i vei

Shiva Day

 Holi Day

 Shiva Day

 De cami a l'escola

Les mestres