L'Odissea americana

San Diego (California, Estats Units) es per 6 setmanes el meu punt de trobada, i mira que m'ha costat arribar-hi!

Entre Nepal i Amèrica he visitat Catalunya i els meus, i ha estat curt, però intens. I de fet no tan curt ja que el vol cap a EEUU no el vaig poder agafar  per falta d'un document (que he descobert que és recomanable, no obligatori, i que en el vol hi havia overbooking) aixi que vaig fer Sitges amb família. 

El canvi de vol era per el dia següent, 4 de juliol, amb el mateix horari i tot. El que no m'esperava és que haguéssim d'aterrar per emergència ja que un home es trobava malament, i finalment va morir abans de tocar terra. Faltaven dues hores per arribar a Atlanta (a fer escala) i vam aterrar a un mini aeroport, el de  Norfolk a Virginia (on vaig descobrir que no hi ha res en aquest estat). Tot plegat ens van tenir 5 hores a dins l'avió ja que s'havien d'arreglar papers, després ens van dir que una roda s'havia rebentat, després que no la podien arreglar perquè no tenien el material, tot seguit que no podem baixar de l'avió perquè no hi ha una escala tan gran per sortir-ne (i com heu tret el cadàver??), després que no hi havia autocars per portar-nos a la terminal (que era indiferent, perquè era mig minut a peu),que no hi havien guardes d'immigració ja que no era un aeroport internacional, i també era 4 de juliol, dia de la independència americana on no hi ha ni l'apuntador.

Aqui ja vaig començar a veure els primers cotxes i persones gegants, coneguts com a burgerman (paraula acceptadíssima i que trobo molt forta!)

Un cop passats tots els controls i ja portant 15 hores de viatge una tempesta va fer que els avionets petits que volaven cap a Atlanta no es poguessin enlairar, aixi que ni focs artificials ni res. De fet ja havia perdut la meva connexió de vol...però el cansament era bastant elevat. De sobte correm-hi tots que volem! I arribem a Atlanta. Reclamem maletes i canvi de bitllets. Uns quants catalanets ens vam ajuntar per riure de tot plegat, cosa que va facilitar les 3 hores de cua!!

I després de 8 horetes més ja era a San Diego, no m'ho podia creure! Això si, la maleta no va arribar (i és que no tenien els utensilis necessaris per obrir el maleter de l'avió en aquell mini aeroport!)

I ara estic aqui, instalada. Amb un jet lag important. I amb un caos mental degut el contrast entre Nepal i Estats Units. Ja m'he passejat per la zona i passejat per Coronado beach (que sembla d'aquestes platges de "los vigilantes de la playa"), també he anat a classe. M'estic ubicant...informaré de més cosetes, però he arribat, us ho volia dir.

1 petó ben gran (com tot el que veig per aquí)

:D

PD: Estic a 10 hores menys que a Catalunya...aixi que quan acabeu el dia, jo el començo.