Primeres impressions!

Em costa de creure que per fi podre publicar alguna coseta al meu blog!!Que tal canalla?? Us escric des del futur...si si com ho llegiu, aqui som a l'any 2067 i no es broma. He de dir que sembla que estiguem uns quan anys enrrere. M'estic adaptant bastant rapid. La gent aqui es molt acollidora, pero a vegades em sento massa valorada. Ara mateix tinc dos professors de l'escola que m'estan mirant com escric aixo, ells no entenen ni papa de catala o castella, pero no els hi agrada que estigui sola...en fi, es un detall maco per part seva, pero per sort soc una noia 'forta' com diuen ells, i els podria tombar xD Aqui tots son molt baixets (em sona a massa baixes) jeje

Us voldria explicar tantes coses...que no se ni per on comencar (perdoneu les faltes). El viatge va anar excellent!Tots els vols molt lligadets (excepcio per les hores d'espera que ja tenia planejades) A l'avio de BCN -LONDON vaig dormir com una reina, fins i tot abans de comencar a volar. El vol de Londres - Delhi, vaig seure amb un noi Indi....una canya de xaval que amb 8 hores de vol, vam tenir temps d'explicar-nos la vida i les vides passades i tot xD El vol Delhi - Kathmandu va ser molt rapid. Seia amb un socioleg norueg que a hores d'ara deu esta al mig de les muntanyes perdut. Des de l' avio els 8000s impressionaven i molt! M'imagino que si el veigues des de baix seria millor encara...tot arribara! I just arribar a Kathmandu, passar l'aduana agafar la maleta i sortir a fora, ja vaig veure un paper amb el meu nom escrit i a darrere en Kumar (el meu guardi'a). Agafem taxi i cap a l'hostal de Ideal Friendship...a fora molta pols, gent al carrer, moltes motos i cotxes pitant a raventar, el terra ple de porqueria (ja que aqui tot va al terra, i quan n'hi ha bastanta d'acomulada, es crema i punt), les vaques pel carrer....potser us semblara estrany, pero tot i aixi, te el seu encant i la gent va neteta!

Arribem a l'hostal, era com una casa de 3 pisos..molt maca, amb un jardinet i tot. Alla hi conec la Satiusa, en Bal, en Hem i d'altres noms que ja he oblidat (i esq em costen molt d'aprendre..). M'ensenyen l'habitacio i la cuinera i la Satiusa (recepcionista de 19 anys) em preparen te. Te un gust d' especies, com picant, pero molt bo. Les dues em miraven moltisim, i de cop em vaig posar a plorar com una nena petita....elles felices i contentes em van dir que ho havien preparat expressament, i que si plorava volia dir que tot allo que havia deixat enrrere era important per mi, sino no ploraria... (podeu estar orgullosos) En fi, no sabria dir ben be el que de tot plegat, pero va ser interessant.

L'electricitat manca tot sovint, internet es una broma,  l'aigua calenta es cosa del passat, l'arros esta al menu de tots els apats de dia...aixi que mica en mica em vaig adaptant.

Els primers dies a l'hostal van ser per situar-me ...em van explicar sobre la seva cultura, llengua, religio, sistema educatiu, sistema politic, paper de la dona, detalls a tenir en compte i cosetes que mica en mica he descobert per mi mateixa i que us fare arribar  de tan en tan (quan pugui xD).


Tambe, vaig anar de visita a un estupa budissta...m'hi va portar un noi de l'hostal amb moto (una aventura recomenable si vols morir en aquest caos), i despres de fer-nos amics em va convidar al seu casament (que vaig anar ahir, ja que era festiu), tambe en Hem em va convidar a passar el dissabte a casa seva i el seu fill gran em va fer de guia a una altra estupa budista. Hi vam anar amb bus (recomenable si vols morir aplastat)...en fi, m'extendre en aquestes histories a les properes publicacions...perque no tenen perdua.

Situacio actual: visc amb una familia que tenen dos nenes i un nen de 7,5 i 3 anys. La mare es mestra i el pare es e germa del director de l'escola on treballo. Visc en una casa verd pistaxo molt cridaner, pero m' agrada i tenen dues ajudants de Mongolia molt divertides.  A l'escola Montessori (la nostra guarderia) i vaig dos dies, a l'escola de primaria dos dies, i a  secundaria dos dies tb. I es que aqui es treballa 6 dies a la setmana i el dissabt es festiu. I que ensenyo? Angles! Si senyors, tothom parla nepales aqui i l' angles es llengua oficial del pais, pero ningu ho diria. Aixi que estic aprenent nepales per ous, i cada dia em defenso mes be jejeje

Asseguro fotos de cara al futur, pero avui l'USB no vol treballar...i jo ja he agafat el ritme de que si avui no es pot fer algo...potser dema tampoc...aixi que ni em preocupu.

Mama, tenim 4h i 45min de diferencia d'horari, i l' skype no va a l escola. El dia que visiti la zona turistica segur que tindre bona connexio, pero no pateixis, estic be!

I  aqui cada dia es un aventura i tan debo el ritme no pari!

:)