Recordar: Tornar a passar per el cor.

Dear Kathmandu, 

I leave you now. I leave with mud-splattered calves. I’ve given up trying to scrub the spots off. They always find their way back, so I’m keeping them like patterns of skinny teardrops. I still remember what you look like in winter and I can see you beyond the stickiness of summer and the wetness of monsoon. But I like it when you tattoo mud on my body and stall me in shops long enough to make friends who don’t talk about the weather.

I want to leave you with this short goodbye note for your pillow when you wake up. As I write, I realize how much I choose to miss you. Or rather, the image of you mapped in my mind. I remember naming your streets when I arrived, but when I visit them now and later, I’m not a stranger. And when I get lost you spit me out some place I recognize. Then, I find myself smiling widely at the rickshaw dai, the yogurt baajey, the tarkari didi, the dhoop bhai as though my curved lips and polished teeth validate their lives. 

I won’t make a list of your things I love, Kathmandu. Lists are inadequate and for the weak of heart. Except of course your street lassi, I even enjoy the smell of the dirty rag that lingers as I lick the sides of the glass. Or your happy hours that roll, your part time beggars, your motorcycle monks, your flying monkeys, your fight over who gets to sit up front with the tempo driver, your STD and ISD booths, your momos, your large buses with squeaky horns, your wooden box-shop for candy, matches ad cigarrettes, paan and your shaky side saddle bicycle rides.

But I must leave you.

Anyway, I've made some tea for you. When you wake up, the milky skin will have surfaced. I know how much you love to chew it.

I'll call when I can,

Love,

Anna

PS: hay una chica que cree que en el mundo no existen malas personas, yo no lo pongo en duda, pero ella es la primera buena persona de verdad que he conocido. A ti, tambien te hechare de menos! :D

El salt definitiu!

La gent va al Tibet a meditar i gaudir dels paisatges i la natura...i jo m'hi vaig acostar per fer realitat un dels meus somnis tontos: Bunge jumping o puenting!

Si senyors, el dissabte passat em vaig tirar des de un pont penjant a 160 metres del riu Bhote Kosi, el salt mes alt d'Asia (diuen). La caiguda es cosa de segons, pero els nervis previs i l'emocio seguent van ser genials!Nomes vaig fer servir un: 1,2,3 i ja em tirava...i suposo que qui ja ho hagi fet sap que no n'hi ha per tant...pero per mi va ser molt emocionant jeje Lo pitjor va ser despres del salt haver de grimpar muntanya amunt, pero be, portava tal euforia que ja era a dalt sense adonar-me'n. Les vistes eren precioses i aquesta zona era tot pau, excepte per els crits que feiem els que ens tiravem!

La nit anterior amb la Susana vam decidir anar de sopar i festeta a la zona turistica de Kathmandu...no te res especial, pero de tant en tant tambe va be, veure turistes...i sobretot si et trobes a 2 cordobesos que porten la festa per naturalesa.

I ahir, de fet no es el primer dia, va haver-hi vaga. I es que la situacio politica es una broma a Nepal (com a tants altres llocs) I la ciutat es paralitza, no hi ha cap cotxe, bus o taxi...estas encallat a Kathmandu, pero es un gust veure la ciutat tranquila i poder passejar pels carrers sense contaminacio ni claxons pel voltant. Tambe vaig anar a fer el meu Mandala...que per si no ho havia informat, n'estic aprenent!El meu guru es un artista i jo faig el que puc jejeje A mes, estem pintant al costat d'una estupa budista on els monjos donen les seves voltes cada dia i canten els seus mantres i l'ambient es pau.

I a l'escola, estupendament com sempre..pero ja us informare de mes novetats properament!

Molts somriures!Penso amb vosaltres :D

Mica en mica s'omple la pica :D

Porto mes de 3 mesos fora de Catalunya...i sembla que porti anys aqui. I han passat tantes coses que m’intentare ordenar una miqueta.

En primer lloc, la visita dels meus pares!!Ole ells!No m’hagues imaginat mai anar amb els meus pares de motxillers per Nepal...i crec que ho han superat amb merits. Al principi es van espentar un xic quan els vaig portar arreu de Kathmandu amb els busos locals. No nomes per la quantitat de gent que t’esficia sino per la manera que condueixen, els crits, els carrers, la contaminacio i la bogeria general que comporta aquesta ciutat. Pero be, lo bo de tot plegat es tot el que vam veure mes enlla de la capital i de la vall. La primera parada va ser Chitwan, un parc nacional on vam pujar sobre elefants i passejar per aquesta petita selva amb rinocerons d’una sola banya (vist) i tigres de vengala (no vist). Tambe vam veure els poblats d’aquesta zona de Terai (zona seca al sud de Nepal). Despres ens vam dirigir a Pokhara, lloc per excelencia per veure els Annapurna de ben aprop i  gaudir de les muntanyes i el llac. Tambe vam poder veure tota la cordillera de l’Himalaia amb avioneta (diria que la unica cosa turistica que vam fer xD) . I la meva opinio sobre el Mt. Everest es que es veu petit quan el veus envoltat dels altres 8000 i picus. Aixi que tot el conjunt es precios!Per acabar l’aventureta vam anar a Nagarkot, un mini poblet on es veu la vall de Kathmandu per un costat, i per l’atra hi han els Himalaies...pero els nuvols ens van tapar l’escena. Per acabar, els vaig ensenyar les stupes budistes i temples hindus de KTM, al mateix temps que Ideal Friendship Nepal (la meva organitzacio aqui) i la familia amb qui visc. Fins que el sol es va tapar per acomiadar als meus pares. Crec que s’ho van passar be i jo mes! I podria afegir mil aventuretes...pero be, d’aqui uns mesos quan estigui per la platja catalana ja us les explicare! J

A tot plegat, tinc un nou fitxatge que m’acompanya per la zona. Ella es la Susana un noia madrilenya que ha vist molt mon i no parem quietes visitant, caminant i parlant pels descosits. Us dire mes, aprofitem cada tarda visitant diferents llocs i organitzacions a orfanats, escoles de dia o residencies. I com no els divendres quan acabem de l’escola ja tenim les maletes apunt per marxar de cap de setmana (cosa que vol dir dissabte, perque els diumenges es treballa jeje)

De fet, el cap de setmana ens vam plantar al sostre d’un bus per anar a Nagarkot. Va ser arrencar el bus, i comencar a ploure! (representa que soma  l’estacio d’estiu, pero la pluja s’ha adelantat diuen...)Vam quedar com anecs, us podeu imaginar una hora de trajecte sota la pluja, a una carreterta sense esfeltar, amb moltes branques per esquivar i nosaltres sent les persones mes felices del mon. Un cop alla vam trobar una habitacio per dormir amb AIGUA CALENTA!!ai deu, aixo de dutxar-me amb cubells  i aigua freda ho porto bastant malament jeje aixi que ho vaig valorar molt. El mati seguent vam comencar la ruta a peu (6h) on apart de pluja, vam veure unes vistes precioses de les muntanyes i uns poblets encantadors que per estar a 30km de la capital sembla ben be un altre mon. De cami ens vam trobar una familia(home, dona i nen de 5 anys). Ens van guiar per uns entre camps, tot creuan rius i ignorant l’aigua que queia. I ens dirigiem al mateix lloc, unes dues hores de cami. La diferencia estava que la dona estava embarassada i anava de cami a l’hospital per tenir a la criatura. Quin coratge de dona!Aixi que muntanya amunt anava amb una maleta i el nen de la ma. I l’homes nomes guiava. Aixi que amb la Susana ens vam equipar, maleta una, nena l’altra. No sabria com explicar la sensacio de caminar per el mateix lloc, pero uns per plaer i gracia, i altres per necessitat i falta de diners i comunicacio viaria.

Ai senyor, i us podria explicar tantes coses, pero em falta temps. I com podeu entendre, prefereixo viure el que m’envolta enlloc de barallar-me amb els cibers cafe i els talls de connexio!jejeje

Estic molt be, no patiu. Respondre emails, ho prometo!I aquest meset i mig que em queda sem fara curt o aixo em sembla! Molts petons i somriures a tothom!

En imatges!

Namaste cada mati!

 

Monkey Temple

 

Rodes budistes

Buda stupa

Paridhi, Praramb, cosina, Pranu i vei

Shiva Day

 Holi Day

 Shiva Day

 De cami a l'escola

Les mestres

Una mica de tot :)

Des de la ultima publicacio han passat moltes coses, us fare un resumet jeje

Un dia tornant de l'escola arribo a casa i em trobo una invitacio per el concert de Bryan Adams. Havia sentit a molta gent parlar d'aquest gran concert, ja que es la primera vegada des de que hi ha democracia que un cantant internacional ve a Nepal. I tothom en parlava, i Kathmandu estava empaparat de cartells...quan vaig anar al concert vaig reconeixer cancons que no sabia que eren seves. La entrada me la va donar en Luk perque ell no hi podia anar...i vinga jo amb mi mateixa anant a un concert. Es feia a l'estadi, i jo no sabia ni com arribar-hi. L'Ashma em va indicar (malament) aixi que demanava a la gent, i un policia em va fer esperar...vaig pujar al malater d'una especie de camio de policies i jo i els policies ens dirigiem cap a l'estadi. Molt amable per part del poli, pero alla al mig hi cantava una mica, la veritat. Al arribar a l'estadi la organitzacio era a l'estil nepales: les cues es barrejaven, la gent estava interessada en fer-se fotos amb mi i preguntar...i aixi vam passar una hora i mija sota el sol de Kathamandu, fins que la cua es va moure de cop, i em vaig veure corrent en un descampat i pujar un turonet, per arribar a una porta lateral de l'estadi. Al entrar, graderia i ben assentada. La gent s'anava colocant i 3 noruegs seien darrere meu. Erem la distreccio perfecte per la gent del nostre voltant mentre esperavem que tot comences. Al meu costat dos homes nepalesos que reien dels meus peus plens de fang (no se pq vaig anar-hi amb xancltes...) i ben amics. Em van explicar que eren budistes i em van convidar a passar un dia amb les seves families (cosa que vaig acceptar i estem concretant data). Lo millor del concert: els taloners (grup de reggae nepales), els nepalesos cantant un angles-nepales que fa molt riure, els crits que feien per demanar mes cancons, la lluna plena, els 3 noruegs que a data d'avui estan volant cap a Europa...una bona nit, i diferent! De tornada vaig compartir taxi amb els dos homes, i Kathamandu de nit acollona. Nomes hi ha gent dormint al carrer, gossos barellant-se, nens esnifant cola, focs ensesos...i jo amb la meva llanterna, gairebe corrent per arribar a casa.

Tambe he viscut un festival: El dia de Shiva! Es l'unic dia de l'any que el hachis i la marihuana es pot consumir legalment, i et paralitza quan un policia et demana foc per encendre's un peta. El dia abans, amb les tres canalles de la casa, les dos germanes de l'Ashma i els seus fills i filles ens vam dirigir cap al templa de Shiva. En principi nomes els hindus poden entrar a dins...i jo cap a dins amb la Paridhi en bracos i en Sastik a l'altra ma. El temple per dins es precios, tot de deus i deeses decorades per la ocasio, tothom cantant el mantra 'oh mana Shiva' i ple de "shadus" (son pelegrins que han deixat tot: familia, diners, feina, amics...i volten per difernts paisos gracies a la caritat de la gent. Son molt respectats. Vesteixen amb uns pocs llencols, un basto i un sarro. Tothom vol que els beneixi i els posi el tika un d'ells) Aquest dia tots ells es reuneixen a aquest temple, es treuen la poca roba que porten i cobreixen el seu cos de cendra, deixen caure les seves rastes llarguisimes i els homes es posen una campaneta a la punta del membre masculi. Fins i tot hi ha nens petits (d'uns 10 anys que s'han convertit en shadus). Evidenment tots ells fumen el hachis i semblen cafeteres. De fet, les fotos que vaig tirar es veuen totes borroses per el fum jejeje. Pel que fa a la meva visita alla dins...a l'estona de ser-hi 7 policies em volien treure d'alla rapidament. Els 2 nens que portava no pareven de plorar i dir-me coses en nepales...en fi, les 3 germanes em van defensar, pero vam sortir tota la familia per potes. Un cop fora, les 3 germanes i canalla reien de cor, jo estava espentada...i es que van explicar als policies que jo era la seva cunyada, i els nens m'estaven demanant: mama mama que pasa?...Evidenment la poli no les va creure...i volien arrestar a les 3 germanes.

El dia de Shiva, vaig tornar al temple, pero nomes per fora. Aquest cop hi vaig anar amb la Sangeeta i la Jhuna (les ajudants de la casa). Hi havia moltes cues per entrar al temple per veure el babas i honrar a Shiva. I els nens feien cadenes humanes demanant diners, i sino no et deixaven passar. Va ser bastant divertit. De fet alguns alumnes em deixaven passar gratis jeje

Tambe va ser l'aniversari de la Pranu (la nena gran de la casa) va fer 8 anys. Al mati els 5 de la familia van anar al petit temple del costat de casa perque li posesin tika. I al tornar a casa, abans d'anar a l'escola, la Mata (que es una dona shadu, que dorm a la casa, perque es massa gran per viatjar...i es passa cada dia al temple de Shiva beneint a la gent) va fer un ritual. No vaig entendre ni papa, pero va ser bonic. Al vespre diferents familiars van venir. Els nens van explotar globos en senyal d'espentar tot allo dolent. Van picar-se per treure els mals esperits. Van bufar espelmes del pastis, i evidnement li van ompli el cap a la nena de flors, i el front ple de tika.

Un altre dia, vaig sortir de la vall de Kathamandu. Em dirigia a veure una estupa budista de Bhaktapur. Aquesta estupa esta a dalt dún turonet, fora de la ciutat i de la vall. Un cop alla (i haver suat lo meu) veia els Himalayas de lluny i plens de neu. Son imponents. L'estupa era molt bonica i hi havia molt poca gent. Un monjo budista em va estar explicant histories de la zona, molt amablament. Va ser un bon dia...i em va fer agafar ganes de sortir de Kathmandu mes sovint ja que la ciutat no te res a veure amb les afores (de lo poquet que he vist)...aixo si, la miseria es molt mes gran.

D'aqui poc comencen els examens ( i si el terratremol que tothom espera a Kathamandu no arriba) jo comencare vacances (2 setmanes, perque s'acaba l'any aqui, i celebrare cap d'any!). En fi, estic be! Salut a tots :)

Va de rituals...

En els 15 dies que porto a la zona he format part de dos rituals i aqui us explico (es el 3r intent que faig avui, ja que portem dos dies ploven i la llum marxa tot sovint…mes de lo normal jeje)

El noi que es casava va ser el meu guia i motorista fins a una estupa budista que la gent del carrer anomena  'Monkey Temple' ja que esta farcit de monos. Des d' alla vaig veure per primer cop tota la Vall de Kathamandu i feia goig. Tambe es un lloc que si respira molta tranquilitat mentre passeges al voltant de l' estupa i fas rodar les torbines budistes, que segons ells, com mes giren mes amunt arriben els mantres per aconseguir la illuminacio…i veus a la gent meditant, comprant una especie de cubells de ferro que amb una masseta fan una vibracio que relaxa i ajuda a mantenir la respiracio. Es mes, vaig entrar a una botiga i el venedor em va fer seure i aguantar un d'aquest plats a cada ma, un sobre els genolls i un ultim mel va posar al cap del reves, i feia que vibressin. La sensacio era molt relaxant, pero la situacio era tan comica que el noi que m acompanyava plorava de riure i tot. Segons ell, soc la turista que tot botiguer no vol, perque em deixo fer de tot I m'interesso per les coses, pero despres no compro res…I es que no sap que soc catalana!En fi, aquest noi em va portar a la placa dels enamorats, tot ple de parelles i nosaltres dos alla, i molt romanticament em va donar la invitacio al seu casement xD Un encant!

Anem al casament hindu…ja portava uns dies a l'escola, i era un dimecres festiu per la deesa de l'ensenyament (aqui es celebra tot). No em donava la sensacio que anava a un casament ja que anava amb texans i tal…pero en tenia moltes ganes, ja que em trobaria amb els que van acollir-me nomes arribar. Em va venir a buscar el fill d'en Hem i cap a casament. Arribem a un restaurant, i la futura parella estaven assentats en uns tronos i la resta de convidats els hi tiraven aigua, despres arros, despres els feien rentar els peus, despres la noia donava voltes al voltant del noi, de cop els dos comencen a pagar-se a la cara…en fi, una serie de rituals que no havia vist mai, i que confesso, van durar tot el dia, i si els hagues hagut de veure tots, encara dormiria xD El paper dels convidats era menjar gratis, parlar, coneixer gent i dexar-me posar arros barrejat amb una pols vermella al front, en forma de punt vermell. Es l'ull de la illuminacio, i es una rutina que ja tinc assolida ja que cada dia porto aquest punt al cap, anomentat "tika" (no m'obliguen, pero els hi fa gracia i jo ho respecto). Al casament vaig coneixer en Jon, un basc que va arribar aqui fa uns mesos i va deixar el projecte de l escola perque no li agradava i ara esta fent temps, per poder pujar a alguna muntanya. Em va anar molt be parlar amb ell, perque vaig veure que ell havia viscut els mateixos canvas que jo. Tambe vaig poder parlar amb altres convidats sobre les diferencies cultural i religioses, amb un angles barrejat amb nepales jejeje

La mort, es llei de vida. I el divendres passat quan vaig arribar a casa despres de l'escola, l'Ashma, la dona de la casa estava plorant. S'havia mort una seva tieta. En Luk, home de la casa era fora de la ciutat aixi que ella em va demanar que l'acompanyes a Pasupatinath. Es un temple i una zona on es fan les cremacions i rituals funeraris  hinduistes al costat del riu Bagmati. (lo que seria equivalent al Ganges o Varanasi). Arribem a l'entrada del temple, i jo com a turista hauria d'haver pagat i haver-me dirigit a l'altra banda del riu per veure tot plegat com una guiri mes. Pero l'Ashma portava una cara de dolor i s'agafava tan fort a mi, que tots van fer la vista grossa.. En fi, arribem al costat del riu, hi havia la persona morta tapada amb un llancol amb mantres escrits, nomes se li veien els peus. El fill gran d'aquesta dona s'estava repant el cap i vestia de blanc. Tot anava seguint i jo deixava que els familiars m'expliquessin els rituals que feien, aixi es distreien una mica, i semblava que ho feien amb bona gana. La nit queia, i ja portavem forca estona alla, aixi que em vaig apartar i seure. Veia els turistes a l'altra banda del riu. Tots els familiars es van acostar a la dona i feien diferents rituals. Despres, la van aixecar com amb una camilla de bambu i la van moure just alla davant meu entre unes fustes. I si, els seus fills, amb una entorxa cada un encesa, van encendre a la seva mare. No havia vist mai res semblant.

Al tornar a casa l'Ashma em va demanar que no toques a ningu. Que quan es surt de llocs com aquest I toques a algu, aquest es posara malalt. Aixi que al arribar a casa em vaig rentar les mans peus I canviar de roba, vaig lluitar contra els nens de casa perque no em toquessin, I vaig deixar que em tiressin una pols blanca…jejeje tot un seguit de coses que quan hi penso em fan riure!

El que em va sorprendre mes dels 2 rituals es la quantitat de fotos que van tirar els familiars. En un casament ho trobo mes normal, pero amb funeral? I es que m'estic adonant que segons quines coses, els hinduistes ho segueixen al peu de la lletra, pero segons quines alters es perden.

Us desitjo pura vida!

Les properes publicacions seran mes divertides, paraula!!

:D

Primeres impressions!

Em costa de creure que per fi podre publicar alguna coseta al meu blog!!Que tal canalla?? Us escric des del futur...si si com ho llegiu, aqui som a l'any 2067 i no es broma. He de dir que sembla que estiguem uns quan anys enrrere. M'estic adaptant bastant rapid. La gent aqui es molt acollidora, pero a vegades em sento massa valorada. Ara mateix tinc dos professors de l'escola que m'estan mirant com escric aixo, ells no entenen ni papa de catala o castella, pero no els hi agrada que estigui sola...en fi, es un detall maco per part seva, pero per sort soc una noia 'forta' com diuen ells, i els podria tombar xD Aqui tots son molt baixets (em sona a massa baixes) jeje

Us voldria explicar tantes coses...que no se ni per on comencar (perdoneu les faltes). El viatge va anar excellent!Tots els vols molt lligadets (excepcio per les hores d'espera que ja tenia planejades) A l'avio de BCN -LONDON vaig dormir com una reina, fins i tot abans de comencar a volar. El vol de Londres - Delhi, vaig seure amb un noi Indi....una canya de xaval que amb 8 hores de vol, vam tenir temps d'explicar-nos la vida i les vides passades i tot xD El vol Delhi - Kathmandu va ser molt rapid. Seia amb un socioleg norueg que a hores d'ara deu esta al mig de les muntanyes perdut. Des de l' avio els 8000s impressionaven i molt! M'imagino que si el veigues des de baix seria millor encara...tot arribara! I just arribar a Kathmandu, passar l'aduana agafar la maleta i sortir a fora, ja vaig veure un paper amb el meu nom escrit i a darrere en Kumar (el meu guardi'a). Agafem taxi i cap a l'hostal de Ideal Friendship...a fora molta pols, gent al carrer, moltes motos i cotxes pitant a raventar, el terra ple de porqueria (ja que aqui tot va al terra, i quan n'hi ha bastanta d'acomulada, es crema i punt), les vaques pel carrer....potser us semblara estrany, pero tot i aixi, te el seu encant i la gent va neteta!

Arribem a l'hostal, era com una casa de 3 pisos..molt maca, amb un jardinet i tot. Alla hi conec la Satiusa, en Bal, en Hem i d'altres noms que ja he oblidat (i esq em costen molt d'aprendre..). M'ensenyen l'habitacio i la cuinera i la Satiusa (recepcionista de 19 anys) em preparen te. Te un gust d' especies, com picant, pero molt bo. Les dues em miraven moltisim, i de cop em vaig posar a plorar com una nena petita....elles felices i contentes em van dir que ho havien preparat expressament, i que si plorava volia dir que tot allo que havia deixat enrrere era important per mi, sino no ploraria... (podeu estar orgullosos) En fi, no sabria dir ben be el que de tot plegat, pero va ser interessant.

L'electricitat manca tot sovint, internet es una broma,  l'aigua calenta es cosa del passat, l'arros esta al menu de tots els apats de dia...aixi que mica en mica em vaig adaptant.

Els primers dies a l'hostal van ser per situar-me ...em van explicar sobre la seva cultura, llengua, religio, sistema educatiu, sistema politic, paper de la dona, detalls a tenir en compte i cosetes que mica en mica he descobert per mi mateixa i que us fare arribar  de tan en tan (quan pugui xD).


Tambe, vaig anar de visita a un estupa budissta...m'hi va portar un noi de l'hostal amb moto (una aventura recomenable si vols morir en aquest caos), i despres de fer-nos amics em va convidar al seu casament (que vaig anar ahir, ja que era festiu), tambe en Hem em va convidar a passar el dissabte a casa seva i el seu fill gran em va fer de guia a una altra estupa budista. Hi vam anar amb bus (recomenable si vols morir aplastat)...en fi, m'extendre en aquestes histories a les properes publicacions...perque no tenen perdua.

Situacio actual: visc amb una familia que tenen dos nenes i un nen de 7,5 i 3 anys. La mare es mestra i el pare es e germa del director de l'escola on treballo. Visc en una casa verd pistaxo molt cridaner, pero m' agrada i tenen dues ajudants de Mongolia molt divertides.  A l'escola Montessori (la nostra guarderia) i vaig dos dies, a l'escola de primaria dos dies, i a  secundaria dos dies tb. I es que aqui es treballa 6 dies a la setmana i el dissabt es festiu. I que ensenyo? Angles! Si senyors, tothom parla nepales aqui i l' angles es llengua oficial del pais, pero ningu ho diria. Aixi que estic aprenent nepales per ous, i cada dia em defenso mes be jejeje

Asseguro fotos de cara al futur, pero avui l'USB no vol treballar...i jo ja he agafat el ritme de que si avui no es pot fer algo...potser dema tampoc...aixi que ni em preocupu.

Mama, tenim 4h i 45min de diferencia d'horari, i l' skype no va a l escola. El dia que visiti la zona turistica segur que tindre bona connexio, pero no pateixis, estic be!

I  aqui cada dia es un aventura i tan debo el ritme no pari!

:)